VI

Divendres, 8.00 pm. Surto de la feina amb ganes de desconnectar. Quedem a una terrassa del Born amb els amics per fer el toc. Demanem un MasVida 17 ben fresc. Xerrem, riem, arreglem el món. Decideixo que el porto demà al dinar amb els sogres, m'han dit que fan peix al forn, segur que quedo bé.

Nadal. Sopar d'empresa. Aquest any, conscients dels temps que corren, optem per fer-ho a l'oficina, que cadascú dugui una cosa, que no es perdin les tradicions! Em toca dur el vi, que complicat! No vull semblar presumptuós ni quedar-me curt, i, per suposat, ha de ser de l'Empordà, de casa! Duré el MasVida 23, el vaig descobrir de barbacoa dissabte passat amb els amics. Decidit, portarà bon rollo.

Maig de 2013. Just un any abans que ens casem. Reservo taula per a dos al restaurant més elegant que em puc permetre. Quins nervis! Tot i això, m'espero fins a les postres per demanar-li-ho. Em deixa escollir el vi (per una cosa en què em deixa manar...). Trio un 117. Que es vagi fent a la idea... Em diu que sí.

Tardor. 6.00 de la tarda. Sec a la meva butaca amb una copa de MasVida 32 a la mà, la llar de foc desdibuixa la seva silueta. Parlem de les coses de casa, del dia a dia... Tants anys... Tantes experiències viscudes plegats... Bellesa envellida. En sec, em mira. No em diu res i m'ho diu tot. T'estimo. Per sempre.