HISTÒRIA

MasVida és un petit paradís. Una antiga rectoria que fa 25 anys que torna a tenir vida, un paisatge cultural recuperat, 10 Ha de vinya, més de 4.000 oliveres. Una producció familiar i artesanal d'unes 14.000 ampolles l'any. MasVida 17, MasVida 117, MasVida 23 i MasVida 32 són els nostres vins.

“La notícia dolenta és que el temps vola, la bona és que tú ets el pilot”

Juguem a anar enrere en el temps, fem memòria, aquesta és la nostra història:

Desembre 2013 – Estrenem web i presència a les xarxes socials. Els amics de Visual13 ens han donat les eines per dur MasVida a la xarxa, a l'abast de tothom. Ja fa uns mesos que som a Facebook, a Twitter, Instagram i ara també a Youtube. No ens perdeu la pista!

juny 2012 – 5a edició de la fira de vins de l'Empordà Arrels del vi de Sant Martí d'Empúries – segon lloc per MasVida 117 i quart lloc per MasVida 32.

maig 2012 – XVII Concurs de Tast de Vins de Catalunya GIROVÍ – medalla d'or per MasVida 17 2011 a la categoria Vins Blancs Chardonnay

juliol 2011 - Elisabet Rimalló passa a ser la nostra enòloga a temps complet. D'ara en endavant és ella qui es farà carrec de l'elaboració del vi i l'oli MasVida.

abril 2011 – XVI Concurs de Tast de Vins de Catalunya GIROVÍ – medalla d'or per MasVida 32 2009 a la categoria Vins Negres Criança

2011 – Surten al mercat els nous vins MasVida. Uns vins per compartir la il·lusió i el somni, amb una nova imatge, més actuals i més enèrgics que mai. MasVida a l'abast de tots aquells que els hi agradi el vi, no cal entendre-hi, cal sentir. Compartim!

2010 – Reprenem l'activitat a celler després d'uns anys d'aturada de la producció, durant els quals ens vam limitar a tenir cura de la vinya i vendre el raïm a d'altres cellers. Elisabet Rimalló, que forma part l'equip dirigit per Jaume Serra, és qui passa a supervisar el celler MasVida. Les dones de la família, mare i filla, prenen les regnes del celler i proposen un canvi d'estil als vins. L'entesa amb la nova enòloga encarregada de MasVida és absoluta des d'un primer moment. Comencen els canvis. Es repensen els vins, l'estratègia a vinya i s'amplien els objectius. Arantza Cadenas, dissenyadora gràfica, redissenya logo, etiquetes i packaging (una dóna més a l'equip!).

març 2006 - XI Concurs de Tast de Vins de Catalunya GIROVÍ – medalla d'or per MasVida Cabernet Sauvignon 2001 a la categoria Vins Negres Criança i medalla de bronze per MasVida 2004 a la categoria Vins Blancs Fusta.

març 2005 – X Concurs de Tast de Vins de Catalunya GIROVÍ – medalla de bronze per MasVida Cabernet Sauvignon 2000 i fulla d'argent per MasVida Chardonnay 2003 a la categoria Vins Blancs Barrica.

març 2004 – IX Concurs de Tast de Vins de Catalunya GIROVÍ – medalla de bronze per a MasVida Chardonnay 2002 a la categoria Vins Blancs Fusta.

2002 – Plantem Chardonnay a tres noves feixes properes al celler des d'on els ceps poden vigilar la plana, tot l'Empordà, fins al mar.

2000 – Ampliem el celler. Didier, arquitecte i enòleg, ens fa el projecte d'un petit gran celler de producció on fins i tot el més petit detall està pensat perquè tot rutlli, artesanalment, conscients de la nostra escala.

2000 – Engrescats per l'èxit de les anteriors anyades, augmentem la producció. Hem anat recuperant i plantant més i més oliveres, més i més vinya! Ja hi tenim ceps de Chardonnay, Merlot i Cabernet Sauvignon a la vinya d'en Font i a la Plana.

1995 – Decidim demanar consell a un enòleg i construir un petit celler. Sembla que va de bo. Jaume Serra, fill de Simó Serra, prestigiós enòleg empordanès,acabat de titular i tornat de França pren les regnes tècniques d'aquest vi somiat. Ens condueix i ens anima a créixer. La primera anyada que embotellem és la del 1996.

1992 – A MasVida es torna a fer vi! Els ceps donen els primers fruits i, impacients, utilitzant quatre estris d'antiquari, records d'una estada de refugi al Penedes i molta il·lusió, aconseguim un primer most a MasVida! L'atreviment de la ignorància fa que fem un primer vi i un segon. El regalem contents als nostres amics que, agraïts i elegants, mai rebutgen i fan per manera que no sentim cap fracàs. El cert és que allò no era vi ni era res semblant.

1990 – Ampliem la vinya, plantem Cabernet Sauvignon a la parcel·la d'en Liru.

1989 – Es recuperen i replanten les antigues vinyes i els antics olivets. Es planta Chardonnay, Ull de llebre i Cabernet Sauvignon a la parcel·la de sota el mas.

1988 – Un home tocat per la tramuntana i la seva petita família, àvids de natura i aventures, decideixen tornar la vida a aquelles pedres enrunades. Es proposen tornar la fertilitat a aquelles terres, es prometen reconstruir el paradís.

1975 – Els darrers habitants del Mas Vida acaben abandonant la terra i la casa, comença el deteriorament i l'enrunament de l'antic mas i el seu entorn.

1956 – Gran glaçada negra. A temperatures de fins a -15ºC es perden totes les collites. Moren totes les oliveres, fins i tot les soques supervivents es tallen i s'utilitzen per fer foc i escalfar els qui pateixen fred.

1888 – Es comencen a empeltar certes varietats locals sobre ceps americans resistents a la fil·loxera. Tot i així, no es recupera ni molt menys l'extensió de vinya que hi havia anteriorment a l'Empordà.

1879 – La plaga de la fil·loxera infecta les vinyes de l'Empordà. Molts dels camps que ocupava la vinya passen a ser olivets.

1837 – La rectoria vora al santuari de Vida passa a mans de persones alienes a l'església gràcies a la desamortització de Mendizábal. El Mas Vida passa a ser habitat per masovers que treballen i viuen de la terra.

1708 – Es construeix una rectoria al costat de la nova capella de la Mare de Déu de Vida, pren el nom de Mas Vida. L'ermità és qui viu a la rectoria i qui treballa la terra, el paisatge cultural que es configura al voltant del conjunt de mas i santuari és el que resulta del cultiu mediterrani de secà: cereals, vinyes i oliveres.

Segle XVII – El rector Francesc Vehí reforma i canvi d'orientació de la capella de Sant Miquel. El santuari, reformat, es dedica a la Mare de Déu de Vida. L'absis de l'antiga ermita passa a ser capella lateral.

1492 – Dalt d'un turó, el puig Corcoll, a 250 metre sobre el nivell del mar, prop de la vila de Cistella i amb llicència del bisbe Andreu Bertrán, els vilatans construeixen una capella dedicada a Sant Miquel.

A partir de l'any 218 aC – Comença el període de romanització de la costa mediterrània d'Ibèria, s'estén el cultiu de la vinya, s'exporta i el vi es comercialitza per tot el mediterrani.

Segle VII aC. - A Sant Martí d'Empúries els grecs foceus de Massàlia (Marsella) introdueixen el cultiu de la vinya a la península Ibèrica.